dimecres, 14 de novembre de 2012

Bruixes de color negre

Què és el primer que et passa pel cap quan penses en bruixes o bruixeria? Segurament una colla de dones velles, lletges, desdentades i xafarderes al voltant d'un calder fumejant, fent pòcimes i encanteris. Doncs aquesta és la imatge que ens han venut al llarg de la història, imatge manipulada i difosa per l'Església, la gran enemiga de la Bruixeria.
Anirem fins a la prehistòria, on els homes veneraven el Sol, la Lluna, els Estels, el sexe i els avanpassats. On la Vida era la Creació  i la Mort la Por. Aquesta por al desconegut va fer creure en una vida després de la mort, on un personatge tenebrós i masculí l'encarnava. A aquest se'l va convertir en un Déu, cornut anomenat Satanàs. I amb ell va néixer ella, una fèmina, la deessa de la fecunditat. I junts donaren forma al món, ell com a mascle dominant, encarregat de la caça d'animals i ella com a creadora i regeneradora. Durant el Neolític, aquesta dona utilitzada només com a bèstia de càrrega i de plaer comença a tenir un paper molt important. Descobreix el secret de l'agricultura, de confeccionar cistells i atuells i de teixir, i es crea a poc a poc una societat matriarcal fins que els homes fan una autèntica revolució cultural, sotmeten a les dones i "casen" a les antigues deesses amb els nous déus guerrers.
Vençudes però no derrotades van passant callades i ajupides a l'ombra dels seus marits, anant fent camí cada vegada amb més força i sent adorades com a Deesses de la Fecunditat, entre elles Isis, Mithra o Anaita. La millor manera d'adorar la deessa de la fecunditat i al déu de la vida i la mort era representar la seva unió sexual, on la fecunditat era el màxim referent, tant com a festes de sexe i plaer on abundaven els intercanvis de parella, com ceremònies on es venerava la "fecunditat agrícola" per tal que les collites fossin abundants.
Amb tot això, la Religió reacciona, vol acabar amb tot això, eradicar el culte a la deessa. Comença llavors una lluita de persecussions i de sang contra aquestes que dura ben bé fins al segle XIX.
Aquestes dones que van ser acusades i condemnades (i en alguns casos també la seva desendencia, sobretot si es tractava de nenes), que sovint pertanyien a les classes populars, i entre elles, només una minoria haguessin pogut ser catalogades com malaltes mentals o com autèntiques criminals. La majoria de les condemnades en aquests dies, eren de totes les edats i condicions, i de diverses confessions religioses, sovint remeieres, comares o llevadores, ja que els remeis que utilitzaven es basaven en una farmacopea tradicional, consistent en infusions o coccions d'arrels i d'herbes, o sigui el que es coneix ara com a «fitoteràpia». La població de llavors, essencialment rural, no tenia altre recurs per intentar tractar algun mal, al recórrer a aquests procediments ancestrals, i al veure sovint que funcionaven, feia que les persones més cultes pensessin en la màgia i en la bruixeria.
Un mitjà horrible i despietat de saber del cert si una dona era una bruixa, consistia en llençar-la a l'aigua amb les mans i els peus lligats. Com en teoria, una bruixa era més lleugera que l'aigua, si flotava i no s'ofegava era ràpidament rescatada i cremada viva, mentre que si per contra la dona s'ofegava, això era prova que havia mort innocent.
Finalment, el món va quedar tip de sang, negant-se a  afirmar que hagués existit mai un culte a la bruixeria organitzat, concloent que es tractava simplement d'un muntatge ordit per inquisidors i religiosos, i corroborat per pobres desgraciats torturats fins a la desesperació o dements. I no obstant això, l'Església s'afanya a "cristianitzar" determinades cerimònies camperoles,deixant la seva petjada en diferents festes tradicionals com poden ser: el Carnestoltes, Tots Sants, Nadal o la mateixa Nit de Sant Joan. Deixant aquest món en mans dels nostres pensaments més imaginatius, tapant així aquella terrible època de tortura i mort.
També avui dia, la Bruixa és un personatge relacionat amb l'esoterisme, el culte als encanteris i al poder de predir el futur, ben vist per alguns i tractat d'estafadors per altres.
Buscant informació per la xarxa m'ha fet molta gràcia llegir que el "perfil actual d'una bruixa moderna" és aquella noia o dona jove, amb esperit rebel, que si és conseqüent, serà una persona inquieta pel medi ambient, a la qual li agradi la natura, potser vegetariana i possiblement naturista, ja que no tindrà vergonya de la nuesa del seu cos. I portarà sempre a sobre un objecte determinat. No fa proselitisme, no admet obertament el seu credo, i se sap en possessió d'una Veritat tan real com el Sol i les estrelles. Aquesta "bruixa moderna" és el perfil d'una dona que en el seu moment va voler ser lliure i que encara ho intenta. Malauradament la cacera de bruixes no s'ha acabat.

Voldria fer un homentge a aquestes "Fantàstiques" dones, fent una imatge simpàtica de com la veiem avui dia: amb barret, gat negre i escombra. Representada en llana, espero que us agradi.


2 comentaris: