dimarts, 20 de novembre del 2012

Per què volen les Bruixes?

Acabo de venir d'una fantàstica trobada de mares del Grup de Criança de l'Espai Heaven, on diferents dones hem exposat els nostres coneixements artístics, explicant jo el meravellós món de les nines de llana.
Parlant parlant, no sé com, ha sorgit el "Per què volen les Bruixes?". Una de les mares ha explicat la història que aquestes dones sàvies, que tant bé coneixien l'art de sanar, de tant en tant és feien algun "viatge al més enllà". De quina manera?. Doncs agafant elements de la natura clarament al·lucinògens: plantes, bolets, herbes,... feien pòcimes o ungüents i untaven el pal de l'escombra. Refregant-s'hi arribaven a tal extrem d'excitació que si hi afegies la substància creada, realment podríem dir que l'escombra les feia volar. He dir que la història la desconeixia i per això us l'he volgut explicar a aquí.
Quan vaig escriure "Bruixes de Color Negre", vaig estar dies i dies rumiant quina podria ser la cançó que millor les podria definir. Avui m'ha vingut el nom d'un grup al cap Inkubus Sukkubus, una banda gòtica que "en mis tiempos mozos" jo ballava quan anava a la disco. Ja no recordava que tenia cds d'ells a casa. Escoltant-los he volat al passat, sense escombra ni al·lucinògens ^_^, però us ben juro que tota jo m'he transportat.
Us deixo el vídeo "Wytches" d' Inkubus Sukkubus.


També la Bruixeta de llana, amb la seva escombra, on ara mateix està envoltada d'herbes i plantes medicinals. A la vista de qui se la vulgui mirar, l'aparador de l'herboristeria on compro jo les meves medicines naturals.


dimecres, 14 de novembre del 2012

Bruixes de color negre

Què és el primer que et passa pel cap quan penses en bruixes o bruixeria? Segurament una colla de dones velles, lletges, desdentades i xafarderes al voltant d'un calder fumejant, fent pòcimes i encanteris. Doncs aquesta és la imatge que ens han venut al llarg de la història, imatge manipulada i difosa per l'Església, la gran enemiga de la Bruixeria.
Anirem fins a la prehistòria, on els homes veneraven el Sol, la Lluna, els Estels, el sexe i els avanpassats. On la Vida era la Creació  i la Mort la Por. Aquesta por al desconegut va fer creure en una vida després de la mort, on un personatge tenebrós i masculí l'encarnava. A aquest se'l va convertir en un Déu, cornut anomenat Satanàs. I amb ell va néixer ella, una fèmina, la deessa de la fecunditat. I junts donaren forma al món, ell com a mascle dominant, encarregat de la caça d'animals i ella com a creadora i regeneradora. Durant el Neolític, aquesta dona utilitzada només com a bèstia de càrrega i de plaer comença a tenir un paper molt important. Descobreix el secret de l'agricultura, de confeccionar cistells i atuells i de teixir, i es crea a poc a poc una societat matriarcal fins que els homes fan una autèntica revolució cultural, sotmeten a les dones i "casen" a les antigues deesses amb els nous déus guerrers.
Vençudes però no derrotades van passant callades i ajupides a l'ombra dels seus marits, anant fent camí cada vegada amb més força i sent adorades com a Deesses de la Fecunditat, entre elles Isis, Mithra o Anaita. La millor manera d'adorar la deessa de la fecunditat i al déu de la vida i la mort era representar la seva unió sexual, on la fecunditat era el màxim referent, tant com a festes de sexe i plaer on abundaven els intercanvis de parella, com ceremònies on es venerava la "fecunditat agrícola" per tal que les collites fossin abundants.
Amb tot això, la Religió reacciona, vol acabar amb tot això, eradicar el culte a la deessa. Comença llavors una lluita de persecussions i de sang contra aquestes que dura ben bé fins al segle XIX.
Aquestes dones que van ser acusades i condemnades (i en alguns casos també la seva desendencia, sobretot si es tractava de nenes), que sovint pertanyien a les classes populars, i entre elles, només una minoria haguessin pogut ser catalogades com malaltes mentals o com autèntiques criminals. La majoria de les condemnades en aquests dies, eren de totes les edats i condicions, i de diverses confessions religioses, sovint remeieres, comares o llevadores, ja que els remeis que utilitzaven es basaven en una farmacopea tradicional, consistent en infusions o coccions d'arrels i d'herbes, o sigui el que es coneix ara com a «fitoteràpia». La població de llavors, essencialment rural, no tenia altre recurs per intentar tractar algun mal, al recórrer a aquests procediments ancestrals, i al veure sovint que funcionaven, feia que les persones més cultes pensessin en la màgia i en la bruixeria.
Un mitjà horrible i despietat de saber del cert si una dona era una bruixa, consistia en llençar-la a l'aigua amb les mans i els peus lligats. Com en teoria, una bruixa era més lleugera que l'aigua, si flotava i no s'ofegava era ràpidament rescatada i cremada viva, mentre que si per contra la dona s'ofegava, això era prova que havia mort innocent.
Finalment, el món va quedar tip de sang, negant-se a  afirmar que hagués existit mai un culte a la bruixeria organitzat, concloent que es tractava simplement d'un muntatge ordit per inquisidors i religiosos, i corroborat per pobres desgraciats torturats fins a la desesperació o dements. I no obstant això, l'Església s'afanya a "cristianitzar" determinades cerimònies camperoles,deixant la seva petjada en diferents festes tradicionals com poden ser: el Carnestoltes, Tots Sants, Nadal o la mateixa Nit de Sant Joan. Deixant aquest món en mans dels nostres pensaments més imaginatius, tapant així aquella terrible època de tortura i mort.
També avui dia, la Bruixa és un personatge relacionat amb l'esoterisme, el culte als encanteris i al poder de predir el futur, ben vist per alguns i tractat d'estafadors per altres.
Buscant informació per la xarxa m'ha fet molta gràcia llegir que el "perfil actual d'una bruixa moderna" és aquella noia o dona jove, amb esperit rebel, que si és conseqüent, serà una persona inquieta pel medi ambient, a la qual li agradi la natura, potser vegetariana i possiblement naturista, ja que no tindrà vergonya de la nuesa del seu cos. I portarà sempre a sobre un objecte determinat. No fa proselitisme, no admet obertament el seu credo, i se sap en possessió d'una Veritat tan real com el Sol i les estrelles. Aquesta "bruixa moderna" és el perfil d'una dona que en el seu moment va voler ser lliure i que encara ho intenta. Malauradament la cacera de bruixes no s'ha acabat.

Voldria fer un homentge a aquestes "Fantàstiques" dones, fent una imatge simpàtica de com la veiem avui dia: amb barret, gat negre i escombra. Representada en llana, espero que us agradi.


divendres, 2 de novembre del 2012

Espectres d'Orient

Aprofitant que aquests dies és el Saló del Manga a Barcelona i la nit dels morts, m'agradaria parlar d'uns personatges, que per la seva imatge semblen simpàtics, han aterrat i aterren a adults i infants del Japó.
Són els Obake, dit aquí Fantasmes.
No sé si haureu vist aquell capítol del Doraemon on el Takeshi i el Suneo, decideixen espantar el Nobita portant-lo a una casa encantada. Com sempre el Doraemon li ha de treure les castanyes del foc, per tant decideix treure's de la butxaca tota una colla de fantasmes que seran en realitat els que acabaran espantant a aquest parell borinots.
M'agradaria fer-vos un petit resum de mitologia japonesa, centrant-me en els Obake.
Tots els fantasmes japonesos es classifiquen sota el nom de Obake o Bakemono. La paraula obake deriva del verb bakeru que significa canvi o transformació. En efecte els fantasmes japonesos són coses que muten i es transformen, ànimes que han sofert un canvi degut a alguna experiència amarga o simplement éssers que són producte d'un encanteri o una cosa màgica.
Dins dels Obake trobem des dels Yurei fins les Rokurokubi, passant per objectes que cobren vida, els Karakasa.
Primer de tot us vull presentar el meu primer fermall, un OBAKE de llengua vermella i un sol ull , fet amb feltre. Aviat, per això, el voldré representar en llana cardada.


Aquí us deixo una mostra d'alguns dels Obake de la mitologia japonesa, ja veureu que són la mar d'interessants:

YUREI:
Els Yurei, com diríem aquí, són les "Ànimes en Pena" i la majoria de vegades són dones. Aquests fantasmes no se'ls considera del tot dolents, moltes vegades són dones que han mort en el part i el seu fantasma torna per cuidar el seu fill i moltes vegades li porta dolços. La imatge del Yurei és molt típica japonesa, vestit llarg i blanc, estripat; cabells negres, llargs i flàccids, i amb un triangle de paper damunt el front.


FUNAIREI
Són aquells fantasmes que habiten als mars i on van morir. S'apropen a les barques i vaixells demanant un cullerot, i si aquests els hi donen comencen abocar aigua de mar dins fins que l'embarcació s'inunda.


ROKUROKUBI
És un fantasma que de dia és una dona normal i a mitja nit el seu coll creix desmesuradament. Hi ha que creuen que és un monstre que surt per la nit a caçar, però altres pensen que només surt a beure's l'oli dels fanals que enllumenen els carrers.


YAMAMBA
Se l'anomena també "Dona de les Muntanyes". Se la sol representar vella, amb roba esparracada, lletja i amb els cabells despentinats. Diuen que busca aquells excursionistes perduts per menjar-se'ls, però hi ha que pensen que si està de bon humor els ajuda a trobar el camí de tornada.


NOPPERABO
La història explica que si et trobes a algú pel carrer amb el capcot, no el saludis, podria ser un Nopperabo, un ser sense rostre. La majoria de vegades es representa amb una màscara blanca. Us deixo una imatge del personatge i de la seva màscara, curiosament extreta de la paret de casa nostra ^_^.


YUKIONNA
És la dona de les neus. La llegenda diu que els dies de tempesta s'apropa als excursionistes perduts i els adorm fins que moren congelats. Se la representa amb la pell molt blanca, els cabells llargs i negres, vestida de blanc i amb una gran bellesa. S'explica que alguna vegada es casa amb algun humà i viu amb ell fins que al final el mata.


KARAKASA
Tots sabem que no està gens bé agafar coses del terra que no et pertanyen, desgraciadament al món occidental això no passa, però hi ha excepcions... Recordo el viatge que vam fer  al Japó que la nostra guia ens va explicar que si deixàvem la bossa al ben mig de Tokio i tornàvem al cap d'uns dies, la bossa continuaria allà. Això és el que m'agrada d'aquesta gent, el seu civisme em flipa. Tot i que, no sempre és així,  doncs un dia de forta pluja sense paraigua, trobar-se'n un tirat al carrer és molt temptador, tant que moltes vegades l'agafes. Però el que et pots trobar és que aquest s'obri i et mengi. Sí, un objecte també pot ser un Obake. Diuen que quan ja tenen més de 100 anys aquests cobren vida. Se'l pot reconèixer, perquè al m'anec tenen un peu.


GAKI
Aquests Obake estan condepnats a passar gana i sed eternament, ja que per molt que mengin i beguin mai estaran plens. Se'ls representa amb una panxa inflada, per no poder menjar.


Voleu passar por de veritat? Doncs no us perdeu el vídeo que adjunto, una banda japonesa anomenada Malice Mizer. Gaudiu-ne!


 
*Informació extreta de:
wikipèdia
Silverchaos2
Taringa!
Otoke-Katarsis